Un portador del virus que el 2016 es va sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare per un limfoma fa 29 mesos que no pren antiretrovirals

Un tercer pacient, de Düsseldorf, fa 14 mesos que està sense el tractament i sense remissió del virus, però els experts encara no consideren que estigui lliure de la sida

Curada la segona persona amb el VIH del món. Es tracta del ‘Pacient de Londres’: una persona portadora del virus d’immunodeficiència humana que es va sotmetre el 2018 a un trasplantament de cèl·lules mare per tractar un limfoma. Fa un any va ser notícia que el virus li havia remès, tot i no prendre antiretrovirals, però ara la revista ‘The Lancet HIV’ publica un estudi en què participa l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa (Barcelona) que confirma la cura d’aquest pacient, ja que 29 mesos després de sotmetre’s al trasplantament continua sense haver-hi rastre de replicació del virus.

El ‘Pacient de Londres’ és Adam Castillejo, fins fa molt poc una persona anònima que ha decidit revelar la seva identitat en una entrevista amb ‘The New York Times’ en la qual explica que desitja ser «ambaixador de l’esperança». «No vull que la gent pensi: ‘Oh, has sigut l’elegit’. No, simplement va passar. Estava en el lloc correcte, probablement en el moment correcte, quan va passar», explica Castillejo al diari nord-americà. Es va encomanar del VIH quan tenia 23 anys, el 2003. Llavors el diagnòstic era una sentència de mort. «Va ser una experiència molt aterridora i traumàtica», relata.

El 2007, Timothy Brown, també anomenat el ‘Pacient de Berlín’, es va curar de la sida. Va ser la primera persona en la història de la medicina que, després de sotmetre’s a un trasplantament de cèl·lules mare per tractar una leucèmia, va quedar lliure del VIH. Les cèl·lules que li van trasplantar tenien una mutació anomenada CCR5 Delta 32 (CCR5d32), cosa que va evitar que el virus hi entrés. El cas del Pacient de Berlín va ser una fita en la investigació d’aquesta malaltia. Ara, la curació d’un segon pacient confirma que, lluny de ser un fet aïllat, la cura de la sida està cada vegada més a prop.

La publicació a ‘The Lancet HIV’ surt a la llum coincidint amb la Conference of Retrovirus and Opportunistic Infections (CROI), la conferència mundial més important sobre la sida, que s’havia de celebrar a Boston (EUA) però que finalment se celebrarà de forma virtual a causa del coronavirus. Però, a més, en aquest mateix congrés, el consorci IciStem (coordinat per IrsiCaixa, impulsat per La Caixa i la Conselleria de Salut de Catalunya) presentarà un tercer cas de remissió a llarg termini del VIH després d’un trasplantament de moll de l’os: el ‘Pacient de Düsseldorf’, que fa 14 mesos que no té el virus i que no pren medicació antiretroviral.

«Aquests casos de curació formen part de l’estudi internacional IciStem, dedicat a estudiar trasplantaments amb cèl·lules mare de donants en persones amb infecció pel VIH i malalties hematològiques greus. Intentem veure si el trasplantament també podria ajudar a la remissió del VIH. L’any passat vam presentar el cas del ‘Pacient de Londres’, que feia 18 mesos que no prenia antiretrovirals sota control mèdic. En aquell moment vam evitar parlar de curació. Però ara, després de dos anys i mig [sense el virus i sense prendre medicació], podem dir que el ‘Pacient de Londres’ és el segon a curar-se del VIH en la història de la medicina», afirma Javier Martínez-Picado, investigador ICREA a IrsiCaixa i cocoordinador de l’IciStem.

2019: el ‘Pacient de Londres’
El ‘Pacient de Londres’ era un home portador del VIH a qui es va detectar un limfoma de Hodgkin, pel qual el 2016 va ser sotmès a un trasplantament de cèl·lules mare amb una mutació, anomenada CCR5 Delta 32, que impedeix l’entrada del virus a les cèl·lules diana del VIH: els limfòcits T CD4. Al cap de 16 mesos, els metges van interrompre el tractament antiretroviral i, el març del 2019, la revista ‘Nature’ va publicar l’article que demostrava que feia un any i mig que tenia el virus indetectable a la sang, cosa que el convertia en el segon cas de remissió a llarg termini.

L’article que ara publica ‘The Lancet HIV’ destaca que, 29 mesos després de la interrupció del tractament, el virus continua indetectable a la sang, al líquid cerebroespinal, al semen i al teixit intestinal del pacient. Les anàlisis han detectat nivells molt baixos de genoma del VIH en teixits limfoides, però es tracta de material genètic defectuós que no té capacitat infecciosa. Tot això porta els experts a deduir que es tracta d’un segon cas de curació perquè en el ‘Pacient de Berlín’ (el primer a curar-se) també es detectaven restes fòssils de l’ADN viral i sense capacitat infecciosa.

«Aquest projecte [el del ‘Pacient de Londres’] es va iniciar precisament per comprovar si el cas del Pacient de Berlín podia reproduir-se. L’IciStem s’ha esforçat molt per tenir disponibles els donants necessaris per a aquest projecte. Així, l’últim any hem pogut informar sobre dos pacients [el de Londres i el de Düsseldorf] en què el VIH ha remès», afirma Martínez-Picado.

El trasplantament de cèl·lules mare és una intervenció d’alt risc i només està recomanada per a pacients amb problemes hematològics greus. Per això els experts no poden fer trasplantaments de cèl·lules mare a qualsevol pacient del VIH, ja que hi ha un risc de mort d’entre un 40% i un 50%. Segons Martínez-Picado, la «teràpia gènica» (extreure cèl·lules, tractar-les al laboratori i reimplantar-les en el pacient) és una futura possible cura d’aquesta malaltia, però encara es troba en fase preclínica. El pacient amb el VIH en cap cas ha d’interrompre el tractament antiretroviral per compte propi, sinó que sempre ho ha de fer per decisió mèdica.

2020: el ‘Pacient de Düsseldorf’
Quant al ‘Pacient de Düsseldorf’, es tracta d’un home de 50 anys amb infecció del VIH que el febrer del 2013 va rebre un tractament de cèl·lules mare per tractar una leucèmia mieloide aguda. Les cèl·lules del donant també tenien la mutació CCR5 Delta 32. El novembre del 2018, els metges van interrompre la medicació antiretroviral i, 14 mesos després, continua sense rebot viral. Les anàlisis mostren rastres de l’ADN del virus en els nòduls limfàtics i el tracte gastrointestinal, tot i que sense capacitat infecciosa. Segons els investigadors, aquests resultats són «compatibles» amb una remissió sostinguda del VIH. Es tracta del tercer cas al món.

Font: EL PERIÓDICO