Espanya registra només set casos de grip d’octubre a gener, segons el Centre Nacional de Grip de Valladolid, i Catalunya, cap

Les consultes pediàtriques mantenen els baixos registres de l’estiu i els metges qualifiquen la situació d’«inaudita»

De l’octubre de l’any passat fins aquest gener, a Espanya només s’han detectat set casos de grip (tres dels quals, aquest 2021). A Catalunya, cap. El d’aquest any està sent un hivern inèdit. Els metges a les consultes amb prou feines estan veient grips, refredats o infeccions intestinals en els seus pacients, els clàssics de cada any que normalment col·lapsaven les urgències de centres de salut i hospitals, presos avui pel coronavirus. Les mesures de prevenció anti-Covid (mascareta, distància social, higiene de mans i ventilació d’espais tancats) estan servint per protegir de més infeccions que la del SARS-CoV-2, tant en adults com en infants.

«Durant els mesos hivernals, el nombre de consultes pediàtriques, ja sigui en atenció primària o especialitzada, pot arribar a triplicar les xifres de l’estiu. No obstant, aquest any res de res. Ens hem mantingut en números del juliol i l’agost», assegura Roi Piñeiro, cap del Servei de Pediatria de l’Hospital General de Villalba (Madrid). Piñeiro defineix la situació com «una cosa inaudita per a la gran majoria de pediatres de tot Espanya».

Als hiverns pre-Covid era habitual la circulació, per exemple, del rinovirus, un tipus de virus respiratori que amb freqüència produeix refredats de vies altes (al nas i coll) en els nens. Però, a més, a la mateixa estació solia estar present el virus de la grip i d’altres, com el virus respiratori sincicial, l’adenovirus, el metapneumovirus i fins i tot altres coronavirus menys coneguts que el SARS-CoV-2.

Tots aquests virus, explica aquest pediatre, causen sobretot «infeccions respiratòries», des de «refredats lleus» en la seva gran majoria fins a «bronquiolitis aguda» i «pneumònies» en els casos més complicats. Amb prou feines n’hi ha rastre aquest hivern. «Sens dubte, és una gran notícia per a la salut dels infants, però una cosa que els pediatres no deixem d’observar atònits. En el cas de la grip, la incidència en adults també està en mínims històrics», valora Piñeiro.

«Com a l’estiu»

El viròleg i biòleg Iván Sanz Muñoz, responsable científic i de vigilància virològica del Centre Nacional de Grip de Valladolid, ofereix dades que certifiquen aquesta realitat. «Entre l’octubre del 2020 i el gener d’aquest 2021 només hem detectat set casos de grip a tot Espanya. A Europa estan igual. La incidència de la grip està sent similar a la de períodes interepidèmics, com a l’estiu», explica. ¿I hi haurà grip més endavant? «No ho sabem. Pot venir tardana, el març o l’abril», opina aquest viròleg, hipòtesi que tampoc descarta Piñeiro: «Cal mantenir la prudència, ja que aquests quadros respiratoris poden aparèixer més endavant. Ja ho veurem, tant de bo no sigui així».

L’experiència als països de l’hemisferi sud ja anticipaven un hivern al nord amb una grip «reduïda al mínim», precisa Sanz. Les causes, assenyalen els experts, són les mesures de protecció contra la Covid-19 a què la població s’ha acostumat. Però, si les mesures anti-Covid són tan efectives amb altres virus, ¿per què no serveixen per frenar el mateix coronavirus? «Perquè l’experiència ens diu que, quan una infecció respiratòria sobrepassa un llindar de casos, segueix endavant per molt que hi hagi mesures. Des del març que la Covid-19 està desbocada», assenyala Sanz.

També per explicar per què hi ha tan poques grips, hi ha teories que apunten al «comportament epidemiològic dels microorganismes quan un d’aquests és el predominant», en aquest cas el SARS-CoV-2, relata Piñeiro. I aquest pediatre assenyala, a més, un tercer factor: la vacunació contra la grip, que prevé el contagi. «Aquest any hem batut tots els rècords respecte a la immunització de la població contra la grip», assegura.

Aquest any, les comunitats s’han posat les piles amb això. Catalunya, que durant aquesta temporada no ha detectat encara cap cas de grip (una cosa «totalment inusual en aquesta època de l’any», segons Ana Martínez, cap del Servei de Control Epidemiològic i Resposta a Alertes i Emergències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya), ha administrat un 42,5% més de dosis de vacunes contra la grip que l’any passat. Així, aquesta temporada es van vacunar al territori 1.565.573 catalans: 466.919 més que l’anterior.

Nens molt petits

Pel que fa a infeccions respiratòries, l’Agència de Salut Pública de Catalunya bàsicament està registrant, en adults, casos de coronavirus, seguit de rinovirus i adenovirus al territori. En infants, adenovirus i rinovirus. «Aquests dos últims virus es transmeten molt sovint per les superfícies contaminades, en nens molt petits, que són precisament els que menys mesures tenen [per a ells no és obligatori l’ús de mascareta]», assenyala Martínez, que afegeix que està disminuint la meningitis i la tos ferina.

Aquesta «àmplia circulació» dels adenovirus entre infants molt petits i la «freqüent transmissió» mitjançant objectes i superfícies contaminades explicaria, segons Martínez, per què els adenovirus a Catalunya suposen aquesta temporada, curiosament, un 10,1% de tots els virus identificats: un 4% més que la temporada anterior.

Al contrari, a Catalunya, els rinovirus representen el 16,2% dels virus detectats aquesta temporada, un percentatge menor al de l’anterior, quan suposaven un 20%. Al contrari que els adenovirus, els rinovirus es detecten més en adults que en nens.

Virus intestinals

A més dels virus respiratoris, els metges també estan veient una reducció en els intestinals. Els clàssics, cada any, eren els rotavirus, els adenovirus (que, a més d’infeccions respiratòries, també provoquen gastroenteritis), els astrovirus i els norovirus, bastant freqüents en infants. Tant Piñeiro com Sanz coincideixen que s’està veient un «descens bastant gran» de les infeccions intestinals respecte a altres anys. Aquesta baixada no és tan «marcada» com en els virus respiratoris, però sí «significativa».

El que bàsicament s’estan trobant els pediatres a les consultes són «algun nen infectat per la Covid-19», amb una «clínica catarral lleu» o «alguna bronquiolitis», però «poca cosa més», diu Piñeiro. «Jo treballo com a pediatre des del 2003 i no havia vist mai res igual. Altres companys amb més experiència que jo tampoc ho recorden. És una cosa històrica, com tantes durant els últims mesos», diu.

Creu, com molts, que l’ús de la mascareta, atesa la seva eficàcia, es mantindrà durant molt temps, sobretot en aquelles persones amb algun tipus de símptoma. Piñeiro també creu que es mantindran les mesures que eviten aglomeracions de persones i per venitlar de forma adequada els diferents espais. «El coronavirus ha suposat un abans i un després en la nostra història», conclou.

Llavors, ¿erradicarem la grip?

La resposta és no. “La grip està sempre present, però l’activitat epidèmica és el que fa augmentar o disminuir la transmissió”, explica Martínez, que precisa que “no és que aquest any no hi hagi grip”, sinó que “no tenim activitat epidèmica”, una cosa diferent.

Sanz, per la seva banda, explica que extingir la grip és “impossible” per una senzilla raó: és un virus d’origen animal. “El reservori majoritari són les aus. Per això cada ics anys, salta un nou virus de la grip als humans”, destaca. L’únic virus respiratori que s’ha aconseguit eliminar fins al moment amb una vacuna és la verola, perquè era “eminentment humà”. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), també la pòlio està en vies d’extingir.

Font: EL PERIÓDICO