“Viurem amb la pandèmia almenys fins a finals d’any”, diu en una entrevista a l’ACN el cap de la unitat de malalties al Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties (ECDC, per les seves sigles en anglès), Karl Ekdahl, coincidint amb el primer aniversari de la declaració de la pandèmia per la Covid-19.

L’ECDC tem que s’allargui la transmissió del virus fins al 2022 per les mutacions. En espera de veure l’impacte de les vacunes, l’agència sanitària de la Unió Europea de moment demana mantenir les restriccions “un temps”, ja que la vacunació encara és incipient. “Això no s’ha acabat, encara no hi ha prou gent vacunada”, avisa Ekdahl.

Precisament per les variants, l’ECDC preveu que “molts països europeus probablement tindran una quarta onada o no podran disminuir els contagis” durant les pròximes setmanes. “Hem d’aguantar una mica més”, demana Ekdahl de cara a les vacances de Setmana Santa. És conscient de l’esgotament dels ciutadans per la limitació de la vida social, però veu necessari un últim esforç.

Un any de pandèmia

Aquest modus vivendi restringit va començar a Europa ara fa un any amb la declaració de l’estat de pandèmia per part de l’Organització Mundial de la Salut i les subsegüents declaracions d’emergència als països de la UE.

“Pandèmia no és una paraula per utilitzar lleugerament”, deia aquell dia el general de l’organització, Tedros Adhanom. Hi havia uns 118.000 casos i 4.291 morts, però l’expansió del virus ja tenia una escala mundial. Els casos fora de la Xina s’havien multiplicat per 13 i el nombre de països afectats s’havia triplicat. Poques setmanes després, Europa es convertiria en l’epicentre de la pandèmia.

Aquells primers dies a l’agència europea que supervisa el risc sanitari de la malaltia no tenien clar exactament a què s’enfrontaven. “No sabíem com es comportava la Covid-19, després vam descobrir que era molt diferent de la grip”, diu Ekdahl, rememorant els inicis dels contagis. Ara ja hi ha més de 117 milions d’infectats i 2.605.356 morts per la Covid-19.

“La seva propagació no era predictible i vam trigar un temps a aprendre a controlar la bèstia”, admet Ekdahl. També es van haver d’enfrontar a una major pressió pel rol més destacat que van agafar en la gestió sanitària de “la pitjor pandèmia des de la grip espanyola”.

Arran del brot de SARS del 2003, la Unió Europea es va veure empesa a crear l’ECDC per coordinar una resposta comuna a malalties d’abast europeu. Menys de vint anys després, el club europeu s’ha vist abocat a reforçar el seu mandat per actuar d’una manera més unida.

“Ara mateix és difícil dir què s’hauria d’haver fet millor”, afirma Ekdahl, preguntat per quines decisions haurien d’haver estat diferents a l’inici de la pandèmia. Tant l’ECDC com els estats membres de la UE se sotmetran a una avaluació externa sobre la seva reacció a la crisi sanitària de la Covid-19, diu Ekdahl. Una auditoria que veu necessària de cara a afrontar noves pandèmies. “No serà l’última pandèmia que viurà el món i no sabem com serà el pròxim virus”, avisa.

Reptes per sortir de la crisi

Europa encara no ha aconseguit dominar “la bèstia” un any després de la declaració de la pandèmia. “La gent està esgotada i, per això, ara el repte és convèncer que cal mantenir les restriccions mentre avança la vacunació”, defensa Ekdahl, que veu molt important continuar amb les mesures de distanciament social els pròxims mesos.

“La vacuna és la clau per sortir de la pandèmia, però no serà solució infal·lible per resoldre-ho tot”, alerta. L’ECDC recorda que no es podrà vacunar el 100% de la població i que l’antídot tampoc és 100% efectiu i, per això, “sempre hi haurà persones afectades”.

A més, anticipa que hi haurà més mutacions i que segurament “caldrà vacunar cada any amb una dosi extra” a la població per protegir-la de les variants. “Amb sort, tornarem a una situació pròxima a la normalitat”, afegeix Ekdahl per aportar una mica d’optimisme de cara al segon any de pandèmia.

Font: EL NACIONAL