Els menors més afectats són els que tenen un nivell socioeconòmic més alt: viuen en zones amb més trànsit

Uns 1.230 casos d’asma infantil, un 48% de tots els que es diagnostiquen a la ciutat de Barcelona, són atribuïbles a la contaminació atmosfèrica i els nens i les nenes més afectats són els que tenen un nivell socioeconòmic més alt.

Aquesta és la principal conclusió d’un estudi dut a terme per investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per La Caixa, que avui publica la revista ‘Environmental research’.

L’asma és la malaltia crònica més comuna en la infància i s’ha associat amb una major morbiditat i mortalitat, i, segons alguns estudis previs, el 33% dels casos nous d’asma infantil a Europa eren atribuïbles a la contaminació atmosfèrica.

Aquest nou estudi s’ha centrat a estimar el nombre de casos d’asma infantil a la ciutat de Barcelona atribuïbles a tres contaminants atmosfèrics principals: diòxid de nitrogen (NO2), partícules fines (PM2,5) i carboni negre o sutge (BC).

La investigació va partir de dades del cens de població de la ciutat i va obtenir les taxes d’incidència d’asma en nens i nenes d’entre 1 i 18 anys de la base de dades de l’estudi de la càrrega de malaltia global (Global Burden of Disease).

Per estimar la càrrega de malaltia de l’asma infantil, els científics van plantejar dos escenaris diferents: el primer es basava en els nivells màxims anuals de contaminació atmosfèrica que preveu les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i el segon prenia com a referència els nivells més baixos de pol·lució detectats en una revisió de 41 estudis científics anteriors.

En el primer escenari, si es complissin les recomanacions anuals de l’OMS, Barcelona podria evitar fins a 454 casos d’asma atribuïbles a NO2 (el 18% del total) i 478 en el cas del PM2,5 (el 19%).

En el segon escenari, amb els nivells més baixos de contaminació de l’aire, es podrien evitar 1.230 casos atribuïbles al NO2 (48% del total de casos d’asma), 992 en el cas de PM2,5 (el 39%) i 789 (el 31%) en el cas del carboni negre.

«Primera avaluació quantitativa de l’impacte»
L’investigador d’ISGlobal i de la Universitat Estatal de Colorado i coordinador de l’estudi, David Rojas, ha destacat que «es tracta de la primera avaluació quantitativa d’impacte en la salut, que inclou múltiples contaminants (NO2, PM2,5 i BC) i el desenvolupament de l’asma infantil, amb una perspectiva d’equitat en salut ambiental a Barcelona.»

L’estudi també es va proposar descriure la distribució de l’impacte de la contaminació atmosfèrica en el desenvolupament d’asma infantil segons el nivell socioeconòmic de les famílies i va classificar la població de Barcelona amb diversos indicadors educatius i laborals.

«L’anàlisi va mostrar més exposició a la contaminació atmosfèrica i casos d’asma infantil en els grups menys desfavorits de la ciutat. A Barcelona, a diferència d’altres ciutats, la població amb més poder adquisitiu tendeix a viure on hi ha més trànsit i contaminació de l’aire», ha detallat Rojas.

«El transport per carretera és una de les principals fonts de contaminació de l’aire», ha afegit Mark Nieuwenhuijsen, director de la iniciativa de planificació urbana, medi ambient i salut d’ISGlobal i un dels autors del treball.

Font: EL PERIÓDICO