Els fisioterapeutes formen part dels equips de treball multidisciplinaris que tracten els problemes en la funció respiratòria i la mobilitat de les persones afectades pel coronavirus SARS-CoV-2.

La Covid-19 és una malaltia causada pel coronavirus SARS-CoV-2. Afecta bàsicament la funció respiratòria i la mobilitat. Quant a la part funcional, si bé el pacient no ha hagut de passar un període de llarga durada al llit, sí que ha hagut d’estar en una habitació de dimensions reduïdes, la qual cosa ha afavorit la falta de moviment en la fase d’aïllament. Motiu pel qual cal treballar la mobilitat.

Què és la fisioteràpia?

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la fisioteràpia com la ciència del tractament a través de mitjans físics. És un camp professional basat en la teràpia física, una disciplina de l’àmbit de les ciències de la salut.

L’objectiu de la fisioteràpia, expliquen des del Centre Mèdic Teknon, és prevenir i tractar diferents símptomes de múltiples malalties, tant agudes com cròniques, i es caracteritza per buscar el desenvolupament adequat de les funcions dels sistemes del cos.

Com ajuda la fisioteràpia en el tractament dels malalts de Covid?

En funció del grau d’afectació de la malaltia dels pacients amb Covid-19 el paper com a fisioterapeutes tindrà més o menys presència, però en qualsevol dels casos són els responsables de tornar la funcionalitat als pacients.

Des del punt de vista respiratori, els pacients aprenen a fer una respiració més conscient, que els ajudarà a controlar l’angoixa en moments de dificultat respiratòria i milloraran, així, la capacitat respiratòria. Això provocarà un millor intercanvi d’oxigen dels teixits de tot el cos, detallen els experts.

Pel que fa a l’aparell locomotor, la fisioteràpia té per objectiu combatre la falta de moviment, i així evitar l’atròfia muscular, la limitació en la mobilitat articular, i prevenir alteracions com úlceres per decúbit, i afectacions vasculars, entre d’altres.

Fisioteràpia per a pacients de Covid a l’UCI

Segons l’estat de gravetat del pacient, el tractament es farà d’una forma més activa o menys. Sempre que el pacient estigui estabilitzat.

En pacients en sedació o baix nivell de consciència, el tractament és bàsicament passiu, ja que, en funció dels dies d’estada a l’UCI, el pacient està miopàtic, és a dir, amb debilitat i pèrdua de massa muscular. També cal tenir en compte si el pacient respira de forma espontània o bé si està amb respiració mecànica o assistida.

Cal fer-lo col·laborar a mesura que vagi connectant amb l’entorn i sempre que la seva capacitat funcional ho permeti. En aquesta fase és important un suport emocional extra, ja que no pot estar acompanyat per la família.

La importància de la fisioteràpia durant l’hospitalització

En aquesta fase el grau de col·laboració del pacient és molt més important. Per això, es pot seguir una pauta activa o assistida, tant de les extremitats com respiratòria. En aquests moments, és important la mobilització de les secrecions i l’expectoració, així com la recuperació del volum respiratori. També s’intensificarà la feina de l’aparell locomotor.

Així mateix, cal facilitar que els pacients estiguin tanta estona com sigui possible seguts i s’ha de recuperar la capacitat de marxa.

Fisioteràpia per a les seqüeles

En aquesta fase, el pacient està lliure de la malaltia, però no de les seves seqüeles, per la falta de mobilització i per l’afectació multiorgànica.

Cal reforçar la seva autonomia, per poder donar l’alta hospitalària. En molts casos encara depenen de l’oxigenoteràpia per mantenir nivells de saturació òptims.

En treballar activament en sessions de matí i tarda els set dies de la setmana, hi ha pacients que es cansen de seguida, així que amb ells cal anar treballant i respectant la necessitat fer pauses.

Font: EL NACIONAL