Sant Pau estrena un model anatòmic hologràfic 3D per a intervencions complexes, pioner a Espanya

Destaquen també els quiròfans híbrids de Vall d’Hebron o la radioteràpia intraoperatòria del Mar

La tecnologia més capdavantera es referma, cada vegada més, en la sanitat pública catalana. Un exemple és el model anatòmic hologràfic 3D per a intervencions d’alta complexitat que acaba d’estrenar l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, l’únic centre espanyol que, de moment, utilitza aquesta tècnica. Aquest aparell permet que el cirurgià vegi, mentre està operant el tumor, la imatge en 3D reconstruïda de la part del pacient que està sent intervinguda.

«Aquest model permet, a l’hora d’operar, disposar d’un holograma que representa l’anatomia del pacient, és a dir, el que aquest té dins i hem pogut veure mitjançant l’escàner», exxplica l’Antonio Moral, director del Servei de Cirurgia General i Digestiva de Sant Pau. «És una reconstrucció tridimensional que dona a cada òrgan un codi de colors. Normalment serveix per veure tumors que estan en llocs molt difícils d’operar», afegeix Moral. Aquest model anatòmic hologràfic 3D és una prova pilot en la qual ha col·laborat la fundació Mobile World Capital Barcelona.

Que la imatge d’aquest model pugui moure’s a conveniència del cirurgià facilita qualsevol tipus de cirurgia, ja que el coneixement de les estructures anatòmiques de cada pacient és bàsic per garantir el millor abordatge quirúrgic. «Probablement la meitat dels 200 tumors de pàncrees i fetge que operem a l’any podrien beneficiar-se d’aquesta tecnologia», revela aquest cirurgià.

Sala d’operacions del futur al Clínic
També l’Hospital Clínic compta amb la tecnologia més innovadora, com és el cas de la sala d’operacions Optimus, un prototip de sala d’operacions del futur que funciona des del 2016 i que fa, sobretot, operacions gastrointestinals i d’urologia. Es tracta d’una sala d’operació d’última generació (amb una zona de treball central delimitada per un flux d’aire), que disposa de pantalles, llums de colors, música o un robot Da Vinci Xi que fa cirurgies molt poc invasives. Està adaptat per poder connectar-lo a una antena 5G.

«A més, tenim projectes molt innovadors, com el Mitmeva, que redefineix el projecte d’atenció del pacient amb una estenosi aòrtica [l’estrenyiment de la vàlvula aòrtica del cor]: amb aquest projecte s’educa el pacient perquè conegui millor la seva simptomatologia», explica Laura Sampietro, cap d’avaluació d’innovacions tecnològiques del Clínic. Sampietro esmenta una nova màquina per al tractament d’aigües per a l’hemodiàlisi que assegura la qualitat d’aquesta, fa mesuraments automàtics sistemàtics i, per tant, augmenta la seguretat del pacient amb diàlisi.

Sampietro destaca que el Clínic és un hospital pioner en la producció i aplicació, com a centre sanitari, en teràpies cel·lulars CAR-T, un tipus d’immunoteràpia. De fet, una teràpia CAR-T creada en aquest centre (per tractar la leucèmia limfoblàstica aguda i les formes més freqüents de limfoma de limfòcits B en adults) va passar, fa un any, a estar finançada pel Ministeri de Sanitat. «Dins de la definició de tecnologia hi entren els fàrmacs també, i això és molt innovador», assenyala.

Acceleradors lineals al Mar
El servei d’oncologia radioteràpica de l’Hospital del Mar és un dels més capdavanters d’Espanya. «Tenim dos acceleradors lineals d’última generació per a tota mena de càncers i un aparell de braquiteràpia [un tipus de radioteràpia] de tumors ginecològics i cutanis», assenyala Manel Algara, el cap d’aquest servei. El centre té un aparell de radioteràpia intraoperatòria que permet, per exemple, radiar en 20 minuts un tumor de mama que, en altres circumstàncies, portaria unes tres o cinc setmanes de tractament. «Aquesta reducció del temps de tractament implica un menor cost per a la sanitat pública», puntualitza Algara.

El mateix destaca també que aquests aparells tenen el que es denomina «sincronització respiratòria», cosa que permet radiar el malalt en el moment respiratori que més convingui. Això és especialment útil, per exemple, en pacients a qui els estan radiant un pit, que és a prop del cor. «Disposar de totes aquestes màquines tan precises ens permet fer tractaments més concentrats. El càncer de pròstata el tractem en quatre setmanes, en comptes de set», diu.

I a l’Hospital Vall d’Hebron destaquen els seus dos quiròfans híbrids, un per a cirurgia vascular i un altre per a neurocirurgia, pioners a Espanya. Són quiròfans amb equips d’imatge d’última generació. «Al quiròfan de neurocirurgia hi ha un microscopi robotitzat d’última generació, un navegador, un ecògraf digital –tots integrats–, un angiògraf que permet fer escàners del crani i la columna. Així obtenim en temps real imatges intraoperatòries», explica el neurocirurgià Fran Martínez. L’ecògraf no emet radiacions al pacient. Les cirurgies, diu, són «molt més segures».

Font: EL PERIÓDICO