LA CARRERA PER ACONSEGUIR UNA IMMUNITZACIÓ EFECTIVA CONTRA EL SARS-COV-2 PASSA PER METODOLOGIES INNOVADORES QUE, AL SEU TORN, PLANTEGEN DUBTES SOBRE LA FUTURA PRODUCCIÓ D’AQUEST COMPOST A GRAN ESCALA

En aquests estranys dies de pandèmia, els científics repeteixen una vegada i una altra la mateixa frase jocosa. «Un virus no és més que un conjunt de males notícies embolicades en proteïnes». El SARS-CoV-2, el patogen emergent que ha posat el món potes enlaire, de fet no és més que «una bola» de material genètic (ARN) embolicat en proteïna i greix. ¿Senzill, oi? Doncs el camí perquè, en un futur, aquest virus no causi més danys és aconseguir una vacuna segura i eficaç que permeti crear una immunitat de grup davant la Covid-19, la malaltia desencadenada per aquest patogen. En l’actual carrera per la vacuna, centenars d’investigacions en curs exploren quatre camins per desfer-se del virus i, al seu torn, s’enfronten a desenes d’obstacles. La seva història va així.

Una vacuna no és més que un compost que enganya el cos per fer-lo creure que ha sigut infectat per un patogen. Per a això, s’utilitza com a esquer parts d’aquests mateixos microorganismes perquè el cos comenci a lluitar contra la infecció. El sistema immunitari, llavors, reacciona generant unes proteïnes conegudes com a anticossos que identifiquen i destrueixen el patogen invasor. L’objectiu d’aquesta estratègia és crear un ‘pla d’atac’ perquè, si en un futur es contreu la infecció, el cos sàpiga com reaccionar.

Però, per senzill que sembli, el desenvolupament d’una vacuna no és fàcil. De fet, s’estima que aquests compostos demoren de mitjana uns deu anys a sortir a la llum, tot i que ara es promet escurçar aquest període a tan sols 18 mesos. El repte científic consisteix a aconseguir una immunització eficaç i segura. El repte logístic, en aconseguir un preparat que pugui produir-se, repartir-se i subministrar-se a gran escala. Segons un dels últims informes de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), actualment hi ha uns deu assajos clínics de vacuna que ja s’estan testant en humans (en fase clínica 1 i 2) i 123 més que continuen estudiant-se en laboratori. Per ara és impossible saber quina aconseguirà la seva comesa ja que, com explicava l’investigador Alfonso Valencia al principi d’aquesta pandèmia, «com a les missions espacials, sabem quants projectes hi ha en marxa, quan s’enlairaran, però no si tindran èxit».

Aquestes són, a grans trets, les quatre estratègies que s’estan estudiant per aconseguir una vacuna contra la Covid-19. La ‘vacuna clàssica’ (en la qual s’insereix una versió inactiva o debilitada del virus), la vacuna genètica (en què s’utilitzen fragments genètics per desencadenar una resposta immune), la vacuna viva (en la qual s’introdueixen fragments de coronavirus a un altre virus) o vacuna basada en proteïnes (en què tan sols s’utilitzen uns fragments del patogen).

VACUNA ‘CLÀSSICA’»
Aquesta és la recepta tradicional que, fins ara, ha demostrat millor eficàcia. S’aconsegueix inserint una versió inactiva o debilitada del virus (mitjançant la qual no es pot desenvolupar la malaltia) perquè el sistema immunitari ho detecti i generi defenses. La majoria de vacunes que existeixen en l’actualitat utilitzen versions debilitades del patogen, la qual cosa ha demostrat un grau de protecció fort i durador. Les immunitzacions aconseguides a partir de versions inactives, en canvi, s’ha observat que la resposta no és tan forta ni tan duradora, per la qual cosa de vegades es necessiten dosis de reforç.

Aquest enfocament porta utilitzant-se pràcticament des de les primeres vacunes, que daten entre finals del XIX i principis del XX. Es tracta d’una tècnica molt provada i que, fins ara, ha donat molt bons resultats. El principal problema que tenen aquest tipus de compostos és que són lents de produir, ja que cal fer cultius massius de virus.

QUI SÓN ELS PRINCIPALS DESENVOLUPADORS
– Sinovac, una empresa xinesa, ha mostrat una vacuna efectiva en micos
– Sinopharm

EXEMPLES
Grip, triple vírica, varicel·la, xarampió.

VACUNA GENÈTICA
En aquest cas s’utilitza material genètic del virus perquè el nostre cos generi les proteïnes del virus i, a continuació, el sistema immunitari les detecti i generi defenses. A diferència de les vacunes «clàssiques», no s’introdueixen virus al cos, sinó que es proporciona un ‘manual d’instruccions’ al cos en forma d’ADN o ARN perquè el cos detecti un senyal d’alerta i, a partir d’allà, comenci a fabricar anticossos contra aquesta amenaça.

Aquest enfocament, teòricament, hauria de ser més barat i fàcil de realitzar, ja que tan sols es necessita el material genètic d’un virus per produir la seva vacuna. Això sí, per ara no hi ha cap vacuna desenvolupada amb èxit mitjançant aquesta estratègia. Així que el salt de la teoria a la pràctica continua estant sobre la taula.

QUI SÓN ELS PRINCIPALS DESENVOLUPADORS
– Moderna, una empresa dels EUA, que ha sigut la primera empresa del món a provar una vacuna en humans
– BioNTech/Pfizer
– Inovio

EXEMPLES
Cap vacuna humana actual coneguda utilitza aquest mètode.

VACUNA VIVA O DE VECTOR
Aquesta estratègia consisteix a utilitzar un virus diferent (com un adenovirus, de pes molecular petit, sense gairebé cobertura externa i amb poca capacitat de replicar-se) per inserir-li parts del SARS-CoV-2, com és el cas de les seves proteïnes. La ‘barreja’ d’aquests patògens, tot i que resulta feble, aconsegueix provocar la resposta immunitària.

QUI SÓN ELS PRINCIPALS DESENVOLUPADORS
– Universitat d’Oxford/AstraZeneca
– CanSino

EXEMPLES
Cap vacuna humana actual utilitza aquest mètode. En animals, es desenvolupen vacunes d’aquest tipus per prevenir malalties com la ràbia i el borm.

VACUNA BASADA EN PROTEÏNES
Aquest mètode introdueix directament al cos una part del virus que es vol combatre perquè, en cas d’una futura infecció, es desenvolupi una reacció immunitària contra el conjunt. En aquest cas, les investigacions en curs utilitzen una proteïna (o una part) modificada per afegir algunes molècules que ‘irritin’ el sistema immunitari i el facin reaccionar. Encara no se sap si, a la pràctica, aquest enfocament és capaç de crear una protecció completa davant el virus.

QUI SÓN ELS PRINCIPALS DESENVOLUPADORS
– Novavax

EXEMPLES
Vacuna contra el VPH (virus del papil·loma humà).

CURSA D’OBSTACLES I PEDRES AL CAMÍ
El dia que s’aconsegueixi una immunització segura i eficaç, la carrera per la vacuna contra la Covid-19 no haurà acabat. Caldrà veure com es produeix, es reparteix i se subministra a gran escala. Algunes estimacions apunten que farien falta almenys 4.000 milions de dosis per immunitzar el 50% de la població. Aquesta xifra podria augmentar, i pràcticament multiplicar-se per dos o per tres, en cas que es necessités més d’una dosi per persona. O que la protecció de cada immunització fos limitada en el temps. No oblidem, doncs, que el virus de la grip estacional canvia cada any, així que la producció de vacunes s’ha d’anar actualitzant i, ni així, aconsegueix una efectivitat completa. ¿Què passaria, doncs, si el SARS-CoV-2 es comportés de la mateixa manera?

En aquests dies, mentre la carrera científica per la vacuna avança al seu ritme, comencen a sorgir les preocupacions sobre com, en un futur, arribarà en mans dels que la necessitin. Una anàlisi recent publicada per ISGlobal, centre d’investigació impulsat per la Fundació La Caixa, recorda que hi ha almenys tres punts de conflicte de cara a una futura ‘vacuna universal’. Per començar preocupa, i molt, com es produirà a gran escala i a gran velocitat. També hi ha dubtes sobre com (i amb quin criteri) s’efectuarà el repartiment global d’aquestes immunitzacions, garantint que arribin a tots els racons del món (i no només on es pugui pagar). I, finalment, fins i tot abans d’aconseguir una fórmula correcta ja s’obre el debat sobre la futura propietat d’aquest compost. ¿A quin preu es vendrà el sant greal contra la pandèmia?

«Aconseguir una vacuna és un procés complicat i que requereix temps. Pot ser que per a l’hivern de l’any que ve en tinguem una (o algunes) vacunes testades. Però ni així està garantit que s’hagin aprovat, produït i repartit a gran escala,» adverteix Rafael Vilasanjuan, un dels autors del document, director de l’àrea d’Anàlisi i Desenvolupament Global de ISGlobal i col·laborador d’aquest diari. Ara que la carrera per aconseguir una immunització contra la Covid-19 s’està duent a terme amb l’accelerador al màxim i amb les eines fins ara no utilitzades, les incògnites que es plantegen per al futur són moltes. «És com passar de cotxes sobre rodes a cotxes voladors», reflexiona l’expert.

Sobre el paper, la producció de vacunes és senzillíssima. Els peròs arriben quan passem a la pràctica. I més en el cas d’immunitzacions que, investigades i fabricades a contrarellotge, pot ser que surtin al mercat amb un període de prova relativament curt (de cinc o sis mesos, potser). ¿Com sabrem, doncs, que són segures i eficaces a llarg termini? Sobre aquesta qüestió, ja hi ha un debat bioètic obert sobre fins a quin punt podem desfer-nos dels temps, els protocols i els recels de la ciència a favor d’una solució ràpida. «Tots desitgem una vacuna disponible al més aviat possible, però no a qualsevol preu», argumentava fa uns mesos Lluís Montoliu, membre del Comitè d’ètica del CSIC, recordant que «hi ha estudis que fallen just quan sembla que estan arribant a la meta. Però és justament aquest procés el que garanteix que el resultat final és el millor possible».

I aquestes no són les úniques pedres al camí que caldrà esquivar abans d’aconseguir una vacuna a l’abast de tot el món. El dia que es conclogui la carrera científica, encara caldrà esquivar els obstacles geopolítics, socials i econòmics. I en aquest àmbit són moltes les preguntes per resoldre. ¿Com s’aconseguiran produir grans quantitats en poc temps? ¿Com es repartiran? ¿Hi haurà prioritats? ¿Qui tindrà la propietat d’aquestes vacunes; les institucions públiques que van fer la primera inversió o les farmacèutiques que van dur a terme els assajos clínics? ¿Caldrà regular el preu d’aquests productes essencials perquè tots, també els països amb menys recursos, hi puguin accedir? ¿I si la vacuna presenta efectes adversos o poca protecció a llarg termini? ¿Com rebrà la gent aquest ‘fracàs’? Impossible, ara per ara, respondre a aquestes preguntes. Però potser sí que cal començar a reflexionar-hi.

La promesa d’una vacuna ràpida, reflexiona Vilasanjuan, s’ha convertit en aquests dies en una arma de doble tall. El miratge d’aconseguir-ho ràpid s’utilitza, almenys als Estats Units, com una arma electoral per acontentar l’opinió pública. Però per contra, la por dels seus possibles efectes adversos també monopolitza el discurs d’un moviment antivacunes que, encara sense haver-se trobat una fórmula eficaç, ja s’oposa a les injeccions massives. Mentrestant, líders polítics i autoritats sanitàries clamen per una ‘vacuna universal’ amb què es garanteixi un accés igualitari a aquest recurs. «Si la futura vacuna no arriba a tothom, ningú estarà realment protegit», recordava fa tan sols uns dies la Cimera Mundial de Vacunes. La vacuna contra la Covid-19 encara no és aquí i el debat ja ha començat.

Font: EL PERIÓDICO