Cada dia hi ha tres extraccions en territori català (el 24% de tot Espanya) i la Vall d’Hebron lidera el rànquing

Un donant d’òrgans pot salvar fins a vuit vides, un de teixits pot millorar la vida de 100 persones

Catalunya ha tornat a batre, per sisè any consecutiu, tots els registres anteriors de donació i trasplantaments d’òrgans, i es manté, així, com un dels referents mundials en aquest àmbit. El 2019, en territori català es van realitzar 1.296 trasplantaments d’òrgans: un 12,6% més que el 2018 i un 53% més que el 2013. Des de 1984, any en què va obrir a Barcelona la primera oficina d’intercanvi d’òrgans de tot Espanya, Catalunya ha realitzat 25.369 trasplantaments, dels quals 1.003 van ser pediàtrics.

En una roda de premsa aquest dilluns, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha remarcat «la generositat de la societat», així com «l’excel·lència del sistema sanitari públic i dels seus professionals a l’hora d’assolir aquestes noves fites». Per la seva banda, el director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), Jaume Tort, que ha qualificat el 2019 com un «any excepcional», ha destacat que «cada dia es fan a Catalunya tres trasplantaments», cosa que representa «el 24% de tots els trasplantaments que es realitzen a Espanya». A més, els 169 trasplantaments per milió de població (pmp) suposa, segons l’OCATT i la Conselleria de Salut, «la taxa de trasplantaments més elevada del món». La mitjana a Espanya està en 116 trasplantaments pmp i a Europa, en 67,1 pmp.

El trasplantament més comú a Catalunya és el renal (el 2019 hi va haver 882), seguit de l’l’hepàtic (197), el cardíac (70), el pulmonar (120) i el pancreàtic (27). A més, un total de 49 nens van rebre un trasplantament durant l’any passat, quatre menys que el 2018: van ser 24 intervencions de ronyó, 19 de fetge, dos de cor i quatre de pulmó.

Per centres, un any més l’Hospital de la Vall d’Hebron ha liderat, amb 133 intervencions, el rànquing, seguit per l’Hospital Clínic (312) i el de Bellvitge (279).

Quant a la llista d’espera, el 31 de desembre un total de 1.217 persones estaven esperant un trasplantament, de les quals uns 19 eren nens. El 2019, la mitjana d’espera per rebre un trasplantament hepàtic era de 41 dies (davant els 94 del 2018). Per a un trasplantament cardíac hi havia 110 dies (39 el 2018); per a un de pulmonar, 55 (84 el 2018); i per a un de pancreàtic, 325 (303 el 2018).

Donació de cadàver
El nombre de donants cadàver vàlids gestionats a Catalunya també s’ha situat en màxims històrics amb 376 donants, el que suposa un increment del 14,6% respecte a l’any anterior i un 81,6% més que fa sis anys (207 el 2013).

Per tipus de donant, els de mort encefàlica (cerebral) augmenten lleugerament (un 1%), mentre que els de mort en asistòlia (cardíaca) segueixen la tendència clarament a l’alça (38,3%), gràcies principalment als donants de mort en asistòlia controlada (malalts terminals ingressats a l’hospital que moren per cessament irreversible de l’activitat cardíaca).

El 2019, el percentatge de negatives familiars es va reduir fins al 17,3%, això és, el 83% de les famílies potencials donants van donar el consentiment a la donació d’òrgans del seu familiar. En aquest sentit, Ana Zapatero, coordinadora de trasplantaments de l’Hospital del Mar, ha donat les gràcies a «aquesta gent que, en el pitjor moment de la seva vida, és capaç de ser solidària».

Quant a la donació en viu, després de cinc anys a la baixa, s’ha aconseguit trencar aquesta tendència i superar en quatre els donants de l’any anterior: en total 134, davant els 130 del 2018. D’aquests donants, 132 van ser persones que en vida van donar un ronyó i dos van ser donants d’una part d’aquest òrgan.

Donació de teixits i de cèl·lules
A més, 14.000 pacients més es van beneficiar, l’any passat, dels teixits distribuïts pel Banc de Sang i Teixits (BST) de Catalunya. El BST va gestionar 1.685 donants de Catalunya, dels quals es van obtenir 2.668 teixits, un 15,7% més. En total, es van donar 1.667 còrnies, 193 vàlvules cardíaques, 151 vasos sanguinis, i hi va haver 365 donants de teixit musculoesquelètic i 312 de pell. Si un donant ideal d’òrgans pot salvar fins a vuit vides, un de teixits pot millorar la vida de més de 100 persones.

«No seria aquí si no fos per un donant anònim»
«No és una qüestió de qualitat de vida, sinó de vida o mort». Així ha descrit Armando Latorre la importància d’un trasplantament d’òrgans. L’abril passat, ell mateix va ser trasplantat dels dos pulmons a l’Hospital de la Vall d’Hebron. «Jo no seria avui aquí si no fos per la solidaritat d’un donant anònim i per aquest sistema», ha dit en la roda de premsa de l’OCATT. Latorre ha animat a donar i ha destacat que «no serveixen per a res els òrgans d’un difunt si no és per donar-los». Latorre necessitava els dos trasplantaments per poder viure.

Font: EL PERIÓDICO